Kahoot en Educación Infantil

Altra ferramenta de gamificació a l'aula prou interessant és el Kahoot, una aplicació mitjançan la qual anem fent preguntes que els alumnes hauran de contestar. És un recurs bastant accesible per a motivar els alumnes a aprendre de manera lúdica i entretinguda.

En aquest joc, tots els jugadors responen a la vegada a unes preguntes que estan en la pantalla de l'ordinador, projector o PDI, i que cada jugador respon des del seu dispositiu. El joc va dient en cada resposta els punts que té cada un dels jugadors (depenent de l'encert i de la rapidesa).

Podem crear les preguntes del nostre propi Kahoot, per adaptar-lo a les necessitats dels nostres alumnes, però també podem usar qualsevol Kahoot públics creats pero altres professors.

Un exemple de Kahoot per la Educación Infantil, és el següen quëstionari: 

Les formes

Ho farem connectant-nos a través de la seva pàgina web o per l'aplicació mòbil per a crear qüestionaris amb els quals podrem avaluar els coneiximents dels alumnes sobre el tema que escollim.

A continuació, hem de crear el nostre usuari registrant-nos a la amb el correu electrònic. Després buscarem al menú principal l'opció: crear un nou Kahoot. La plataforma ens indicarà tot allò que podem modificar: títol del qüestionari, temps per respondre les preguntes, elaboració de preguntes amb imatge o vídeo...

Una vegada hem elaborat totes les preguntes, premem l'opció de finalitzar i ja es crearà el nostre qüestionari perquè qualsevol puga fer-ne ús.

Tutorial sobre com fer un Kahoot:

Recursos per la creació de Kahoots:

Web per crear un Kahoot

Aplicació en Google Play

Exemples d'aplicacions a l'aula d'Educació Infantil:

Proyecte Guappis

Relatos de aula

En mi aula de Infantil

El Podcast en Educació Infantil

El podcast és una bona eina per introduir els infants en el món de la ràdio. A l'aula d'Educació Infantil podem utilitzar aquesta eina per diferents activitats:

-Escolta de contes, faules i històries, amb activitats posteriors.

-Ideació de contes, inventant personatges, llocs i successos per a la realització posterior d'un contacontes amb efectes sonors que identifiquen les situacions que els alumnes han imaginat.

-Gravació de contes, faules i històries per millorar la expressió oral i ampliar el vocabulari. No és necessari que sàpiguen llegir ja que els xiquets contaran els seus contes de manera espontània i deprés els posarem música i efectes sonors.

-Identificació de sons: els efectes sonors poden donar molt joc dins l'aula, ja que es poden idear concursos amb els nens per identificar sons amb elements com animals, instruments, transports, maquinària, sons de la natura, sons de la ciutat, etc.

-La música com a estat d'ànim: com a element relaxant o per evocar espais i aprendre a identificar-los a través de la música. 

-Cançons i llenguatge en altres idiomes: cançons, contes, identificació de paraules...

(Informació treta del article: "La radio como recurso didáctico en el aula de Infantil y Primaria: Los podcast y su naturaleza educativa", de Irene Melgarejo y Mª del Mar Rodríguez, en Tendencias pedagógicas, nº21.)

Alguns recursos útils:

Com es crea un podcast

Exemples de podcast educatius

El llindar dels somnis

Babyradio

Las narraciones de Kuentalibros

La estación azul de los niños

La selva

La importància de la educació per la salut

UNICEF, acrònim de la United Nations Children's Fund (Fons de les Nacions Unides per a la Infància), és l'agència de la ONU (Organizació Nacions Unides) que té com a objectiu treballar en conjunt amb els governs per tal de dissenyar i executar programes de desenvolupament que garantisquen el compliment dels drets de la infància, suplisquen les seues necessitats bàsiques i contribuisquen al seu desenvolupament. Es regeix per la Convenció sobre els Drets de l'Infant amb l'objectiu que aquests drets es convertisquen en principis ètics perdurables i en codis internacionals de conducta per als nens. Els seus objectius se centren en la supervivència i desenvolupament infantil, educació i igualtat de gènere, serveis sanitaris, nutrició, maltractaments infantils, la infància i el VIH.

La Convenció sobre els Drets de l'Infant, al seu article 24, estableix que els Estas signants es compromenten a "assegurar que tots els sectors de la societat, i en particular els pares i els nens, coneguen els principis bàsics de la salut i la nutrició dels nens, els avantatges de la lactància materna, la higiene i el sanejament ambiental i les mesures de prevenció d'accidents, tinguen accés a l'educació pertinent i reban suport en l'aplicació d'aquests coneixements".  A més, afegeix que han de "desenvolupar l'atenció sanitària preventiva, l'orientació als pares i l'educació i serveis en matèria de planificació de la família". 

D'altra banda, la OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix la educació per la salut (EpS) com "el procés d'informació, conscienciació i capacitació de l'individu perquè adquirisca els coneixements dels hàbits i les actituds necessàries per a la defensa i la promoció de la salut individual i col·lectiva".

En el àmbit de la Educació Infantil, el treball del educador/a infantil esdevé un agent important de prevenció i desenvolupament  pel que fa a la salut, i su paper és fonamental per a introduir els infants en els hàbits saludables. A més, pot col·laborar amb les famílies detectant possibles problemes en els xiquets, així com intervindre en les circumstàncies que incidisquen negativament en la seua salut. L'escola també es un agent social de prevenció i control d'enfermetats contagioses.

Enllaços d'interés:
https://www.unicef.es/educa
http://www.familiaysalud.es/
https://www.symbaloo.com/mix/educaioacute-fiacute-sicaisalut
Guanyar salut a l'escola
Quaderns d'Educació i Desenvolupament

I un entretingut vídeo perquè també vos divertiu:

Seguretat alimentària en els menjadors escolars

La normativa que regula els menjadors escolars a Espanya té en consideració tant aspectes d'higiene i de seguretat com nutritius i de promoció de la salut. Es per això que en els centres educatius s'han de desenvolupar una sèrie d'estratègies i instruments que permetan realitzar el seguiment i l'avaluació de la qualitat dels aliments. D'altra banda, el serveis del menjadors escolars han de seguir unes condicions d'higiene i manipulació estrictes.

Cada comunitat autònoma regula els seus menjadors escolars, però totes han d'acomplir amb uns requisits bàsics segons les directrius relacionades amb la higiene dels aliments, reglamentacions tècnico-sanitàries, decrets de manipulació d'aliments o lleis relacionades amb la higiene i el control alimentari.

Cada vegada són més les escoles que serveixen els menús preparats fora del recinte, però en els menjadors on el menjar es prepara a la cuina del centre, han d'adaptar-se als requisits i exigències pel que fa al servei, així com al disseny i equipament. A més, han de disposar de sistemes de ventilació adequats i instal·lacions que garantisquen la conservació dels aliments i dels plats cuinats en les condicions de temperatura, higiene i neteja adients. També s'hauran de col·locar malles a les finestres per tal d'evitar l'entrada d'insectes o plagues. Per tant, tots els menjadors escolars hauran de tindre les corresponents autoritzacions sanitàries per a desenvolupar la seua tasca en els centres escolars.

A continuació vos facilite alguns documents que podeu fer servir per investigar sobre aquestes questions:

Food&Blog. Divulgació alimentària

Document de consens sobre l'alimentació als centres educatius

Programa Perseo: Guia de menjadors escolars

A continuació podeu veure el reportatge que va emetre el programa "Punt de mira" (Cuatro) sobre els menjadors escolars.

Escape Room digital: aplicació a la Educació Infantil

Com sabreu, un Escape Room és un joc per equips en una habitació tancada de la qual ens desafien a sortir superant una sèrie de diferents reptes  que ens portaran a trobar la clau que obre la porta de sortida. L'Escape Room digital pot ser una bona experiència que pot formar part del la metodologia de gamificació en l'aula.

La experiència del l'Escape Room digital promou la motivació dels xiquets mitjançan l'acció i el aprendre fent. També ajuda a fomentar la cohesió grupal, resoldre problemes, desenvolupar la imaginació i normalitzar l'ús de les tecnologies digitals, permitint, a més, treballar de manera interdiscipinar. 

Pel que fa a les proves, han de ser diferents i utilitzar diferents codis i missatges siguin diferents i que s'utilitzin diferents codis i missatges, com podem ser sopes de lletres, trencaclosques o mots encreuats. No es recomanen més de set reptes en un Escape de Room de 45 minuts de durada.

Un recurs paregut és el Breakout EDU, que està basat també en la resolució de reptes i endevinalles, però requereix de menys recursos per a la seva execució. En aquest cas, l'objectiu és obrir una caixa misteriosa o cofre final, tancats amb cadenats. 

A Internet podeu trobar diferents propostes de treball i experiències en Educació Infantil amb aquestes dues ferramentes.

Exemple d'Escape Room analògic

Exemple d'Escape Room digital

Notícies d'Alacant: renovació de jocs infantils

Amb el titular "Més de 74000 euros en la renovació de jocs infantils i biosaludables", el passat mes d'abril, el diari Información publicava la notícia de la inversió que va fer l'Ajuntament d'Alacant per a renovar tots els espais de la ciutat destinats a jocs infantils i el seu mobiliari urbá.

Amb aquesta renovació, l'Ajuntament aconseguí adecuar 22 espais i sustituir els paviments de seguretat (sòls homologats de cautxú o gespa artificial) en sis parcs infantils, a més d'instal·lar jocs nous. Així, doncs, per fi les instal·lacions dels parcs infantils s'adeqüen a les normes tècniques i de seguretat. Sempre és una satisfacció saber que la nostra ciutat es va modernitzant i conta amb més espais de jocs on els xiquets i xiquetes puguen  jugar de manera segura, disminuint caigudes i accidents.

https://www.diarioinformacion.com/alicante/2019/04/09/574000-euros-renovacion-juegos-infantiles/2137402.html

https://www.comunitatdiari.com/alacant/2019/07/01/lajuntament-dalacant-preveu-aprovar-218-milions-deuros-per-conservacio-i-manteniment-de-zones-verdes/

Recordem que la normativa europea UNE-EN 1176 i UNE 1177 recomana una sèrie de requisits que han de complir els parcs infantils en matèria de seguretat: equips, materials, dimensions de buits i espais lliures, distàncies i altures de seguretat, la protecció contra caigudes i enganx de roba i pèl, etc. També fan referència als gruixos de recobriment de les àrees de joc, als requisits de la instal·lació les distàncies lliures d'obstacles i al manteniment posterior de l'àrea de joc.

Vocabulari del mòdul

Corpus lèxic rellevant

Abandonament infantil Accidents Addicció Agressió Aïllament Atenció Primària Automedicació Autonomia Bullying Certificat de primera intensió del lesionat Consentiment informat Cura del menor Dany psíquic Diagnòstic

Educació per a la Salut Factors de risc Higiene del son Intervenció familiar educativa Intoxicació per negligència Lesió accidental Lesió no accidental Maltractament conjugal Maltractament emocional Maltractament infantil Màxim interès per al menor Minusvalidesa Mort sobtada Negligència física Orientació infantil

Prevenció primària Promoció de la salut Responsabilitat social Risc Salut Seguretat Servei social Serveis preventius de salut Síndrome d’alienació parental Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat Trastorn per estrès posttraumàtic Trauma Violència intrafamiliar

 Terminologia

accidents de trànsit aparells de gas i electricitat asfíxia per cossos estranys balcons bancs caigudes i cops canalons cascos clavegueram colzeres cremades cremes amb filtre solar electrocució emergència escales evacuació extintors genolleres

gorres gimnàs farmaciola ferides finestres il·luminació intoxicacions lavabos mobiliari mossegades d'animals ofegament porta-rotlles metàl·lics penjadors metàl·lics picades pistes esportives pla de seguretat portes primers auxilis

productes de neteja rajoles senyalització senyals de trànsit situacions d'emergència sortides de emergència sòls tanques talls termòstat terrasses terrats transport escolar turmelleres vidre zones de joc

Webgrafia

-Diversos autors , “Accidentes infantiles. Tipología, causas y recomendaciones para la prevención”, Junta de Andalucía, 2008.

https://www.juntadeandalucia.es/empleo/webiaprl/iaprl/node/1160/

-Diversos autors , “Informe Mundial Sobre Prevención De las Lesiones en los Niños”, 2008.

http://www.who.int/violence_injury_prevention/publications/world_report_child_injury/es/

-Diversos autors , “Prevención de la accidentalidad infantil en Andalucía: aprender a crecer con seguridad”, Anales de pediatría, 2010.

http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1695403310001888?via=sd&cc=y

-Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria, Familia y Salud.

http://www.familiaysalud.es/


-Estrategia de Promoción de la Salud y Prevención en el Sistema Nacional de Salud.

http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/docs/EstrategiaPromocionSaludyPrevencionSNS.pdf

-“Estudio sobre accidentes infantiles atendidos en los centros de salud”, Fundación Mapfre. Societat Espanyola de Medicina Familiar y Comunitària.

https://cecu.es/pictogramas/pdfs/9_ACCIDENTES_INFANTILES_FUNDACION_MAFRE.pdf

-Eurosafe25 UGT y Consejería de Empleo, “Campaña de prevención de la accidentalidad infantil en el hogar, la calle y los centros escolares”.

http://www.evita-percances.com

-European Child Safety Alliance.

www.eurosafe.eu.com/csi/eurosafe2006.nsf/wwwVwContent/l3childsafetyreportcards2009.htm

-Institut Nacional de Estadística.

www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t15/p417&file=inebase&L=0

-Ministeri de Sanidat y Consum.

http://www.msc.es/campannas/campanas07/seguridadInfantil2.htm

-Observatori toxicològic. SEUP (Sociedad Española de Urgencias Pediátricas).

https://seup.org/gt-intoxicaciones/

-Oficina de l’Alt Comissionat para los Drets Humans, Convención sobre los derechos del niño.

http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu3/b/k2crc_sp.htm

-Organizació Mundial de Salut (OMS), “Accidents and injuries”.

http://www.who.int/ceh/risks/cehinjuries2/en/index.html

-Recomanacions PrevInfad (Prevenció en la infància y la adolescència) / PAPPS (Programa d’Activitats Preventives y de Promoció de la Salut).

http://www.aepap.org/previnfad/prevrecom.htm

Bibliografia

-Academia Americana de Pediatria, El cuidado y educación del niño hasta los 5 años, ED. Medici, 2001

-Diversos autors, El rey de la casa. Todo sobre la seguridad de su hijo, OCU Edicions.

-Diversos autors, “Evaluación de un programa de intervención escolar para la modificación del comportamiento ante la exposición solar”, Actas Dermosifiliográficas, 2007.

-Diversos autors, Guía de buenas prácticas sobre la seguridad del niño, Aliança europea per la Seguretat Infantil, Eurosafe, 2006.

-Diversos autors, “Informe final de valoración de la campaña «Aprende a crecer con seguridad»”, Facultat de Psicologia, Universitat de Granada, Consejería de Empleo, 2007

-Diversos autors, Manual de primers auxilis, Ed. Pearson Educació, Madrid 2004.

-Diversos autors, “Patrones de uso, creencias populares y accidentabilidad por andador infantil (tacatá)”, Bases para una campaña de información sanitaria, 1996.

-Diversos autors, Prevención y tratamiento de enfermedades infantiles, CEAC, Barcelona, 1997.

-Caballbed Carracedo, J., Prevención de accidentes infantiles, Ed. SL, Madrid, 2003.

-Gómez-Ocaña, C. i Rius Lozano, M., Educación para la salud, Escola Valenciana d’Estudis de la salut, Conselleria de Sanitat-Direcció General de Salut Pública,1998.

-Hoffman, U., Primeros auxilios para niños, Ed. Hispano Europea, Barcelona, 2003.

-Institut Nacional de Consum, “Programa de prevención de lesiones: Red de detección de accidentes domésticos y de ocio”, Ministeri de Sanitat y Consum, Madrid, 2005.

-Llacuna Morera, J. y Soriano Serrano, M., La seguridad y la salud en el trabajo como materia de enseñanza transversal. Guía para el profesorado de Enseñanza Primaria, Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball, Ministeri de Treball y Afers Socials.

-Jiménez Morago, J., “Prevención de riesgos domésticos y accidentes infantiles”, Curso Hispano-Luso de Prevención de las Deficiencias, Huelva, 2000.

-Palomar, M., Muñoz, L., Nus, P. i Arteaga, L., Autonomía personal y salud, Ed. Altamar, Barcelona, 2003. 

-Perea Quesada, R. (dir.), Educación para la salud: reto de nuestro tiempo, Ed. Díaz de Santos, Madrid, 2004

-Pérez Soriano, J., “La asignatura pendiente en educación”, Gestión práctica de riesgos laborales, n.º 49, 2008.

-Mateu Sancho, J., Manual de seguridad infantil, Ed. Hispano Europea, Barcelona, 2005.

-Ministeri de Sanitat y Consum, Campaña de prevención de accidentes infantiles, 2007.

-Munugarren, R., Seguridad y educación. Prevención de accidentes infantiles, FUNDADEPS, Ed. Institut Mapfre de Seguretat Vial, Madrid, 2005.

-Muriel Fernández, R., “Prevención de accidentes infantiles en Andalucía”, Vox Pediàtrica, 7,1999.

-Shelov, S. i Hannemann, R., El cuidado y la educación del niño hasta los cinco años, Ed. Medici, Barcelona, 2001.

Seguretat en els parcs infantils

Per avaluar la seguretat de qualsevol parc infantil, cal posar atenció a les superfícies, l'estructura i la disposició dels diferents elements, així com la inspecció i el manteniment de les instal·lacions.

A continuació detallem alguns aspectes que cal tenir en compte:

Un dels factors més importants per reduir les lesions per accident és que la superfície del sòl que hi ha sota les instal·lacions siga prou molla i forta com per esmorteir l'impacte de les caigudes. Ha d'estar composta per materials no compactes, com encenalls de fusta, encoixinat de palla o d'escorces, sorra, graveta o goma triturada. També es consideren segures les superfícies de recobriment de cautxú o de materials similars sotmesos a les proves de seguretat pertinents.

Sobre el sòl dels parcs infantils no ha d'haver aigua estancada ni objectes que puguen fer que un nen entropesse i caiga, com roques, soques o arrels d'arbres. Tampoco no ha d'haver-hi materials perillosos, com fragments de vidre, metalls tallants o cables retorçats.

Per a instal·lacions d'una altura de fins a 2,5 metres, s'han d'utilitzar materials de farciment no compactes d'una profunditat de 30 cm. El material de rebliment de les superfícies no ha de compactar-se, perquè, en aquest cas, es reduiria el seu efecte amortidor.

Cap material es considera segur per a la superfície d'un parc infantil si l'altura combinada de les instal·lacions de joc i de l'infant (ubicat de peu sobre la plataforma més alta) supera els 3,7 m.

La superfície amortidora s'ha d'estendre com a mínim 1,8 m més enllà de l'àrea ocupada per les instal·lacions de joc.

Tingueu en compte que, encara que s'utilitzin unes superfícies adequades per terra, no és possible prevenir totes les lesions. A més, com més altes siguin les instal·lacions, més gran serà el risc que els nens es lesionin en caure des d'elles.

Les instal·lacions dels parcs infantils han d'estar pensades en tres grups diferents d'edat: lactants i nens petits de fins a 3 anys, nens de 2 a 5 anys (edat preescolar) i nens de 6 a 12 anys (edat escolar).

Als parcs infantils més segurs, les zones de joc per als nens més petits estan separades de les dels nens grans i hi ha senyals que delimiten clarament cada zona per evitar possible confusions.

A continuació es detallen alguns aspectes que cal revisar per comprovar que les instal·lacions han sigut dissenyades i disposades d'una manera que garantisca la seguretat dels nens:

-En les superfícies elevades, incloent les plataformes i les rampes, hi ha d'haver baranes i barreres de protecció.

-Les estructures de més de 76 cm han d'estar separades entre si per un mínim de 2,7 m.

-Els gronxadors i altres instal·lacions proveïdes de parts mòbils s'han d'ubicar en una àrea diferent i independent de la resta de les instal·lacions del parc.

-Hi ha d'haver un màxim de dos gronxadors per cada estructura de suport.

-Els gronxadors per els més petits amb seients en forma de cistella han de tenir la seva pròpia estructura de suport.

-Els gronxadors s'han de col·locar amb una separació entre si de un mínim de 60 cm  i amb una separació d'un mínim de 76 cm  entre el gronxador i l'estructura de suport.

-No ha d'haver-hi espais on podrien quedar atrapats el cap, el braç o qualsevol altra part del cos dels xiquets. Totes les obertures de les instal·lacions (per exemple, els espais compresos entre els esglaons d'una escala o les barres d'una barana) han de mesurar menys de 9 cm o tenir un amplada superior als 23 cm .

-Les xarxes per grimpar han de tenir obertures que no siguen prou estretes com perquè el cos dels xiquets puguen passar al seu través ni prou amples com perquè se li pugua quedar enganxat el cap.

-Les instal·lacions que disposen de parts mòbils s'han de revisar per comprovar que no hi haja punts on els xiquets s'agafen les mans o els dits.

Per investigar:

https://kidshealth.org/es/parents/center/spanish-center-esp.html

https://blog.industriassaludes.es/detectar-parque-infantil-seguro/

https://www.une.org

https://www.defensordelpueblo.es/wp-content/uploads/2015/09/Areas_juego_infantil.pdf

https://docs.google.com/viewer?url=https%3A%2F%2Fwww.mobiliariosurbanos.com%2Fuploads%2Fcatalogos%2FGu%25C3%25ADa-de-seguridad-infantil-2012.pdf

https://docs.google.com/viewer?url=https%3A%2F%2Faspace.org%2Fassets%2Fuploads%2Fpublicaciones%2FManualParquesInfantiles_FLK.pdf

Prevenció d'accidents en l'àmbit escolar

Normes que hem de tenir en compte a l'hora de dissenyar els espais i les instal·lacions de les escoles infantils:

En l'Escola Infantil

-Els materials que s'utilitzen en els acabats interiors han de ser adequats a l'edat dels alumnes, evitant superfícies rugoses, dures o agressives. 

-Els punts de llum i preses de corrent estaran protegits. 

-Totes les portes d'ús per als nens han d'estar protegides de manera que no puguen agafar-se els dits. 

-Les portes s'han de dissenyar de manera que a l'obrir-les es puga veure si hi ha un xiquet al darrere. 

-Els lavabos han de tenir la màxima visibilitat possible des de l'aula. La taula canviador quedarà enfrontada a l'aula de tal manera que l'educador vega el que passa a l'aula al mateix temps que canvia al nen. 

-Els radiadors han d'estar protegits.

Dins dels recintes tancats

-No fer ús d'abrillantadors per a la neteja dels sòls. 

-Tenir cura que sempre hi haja una bona il·luminació a les zones de treball i pas. 

-Les escales han de tenir barana i graons baixos. 

-Les terrasses, terrats i balcons tindran barrots i baranes altes. 

-Les finestres han de tenir tancaments alts i ser inaccessibles per als xiquets. 

-En els passadissos estrets, les portes dels costats es disposaran de manera que no envaisquen el passadís al obrir-se. 

-Les portes de vidre hauran de portar alguna senyalització. 

-Els mobles han de tenir cantonades romes. Evitar sortints, arestes, etc. 

-Els serveis han d'estar dotats d'un sistema de seguretat que impedisca quedar-se tancat. 

-Cal vigilar el bon estat de les instal·lacions dels lavabos: rajoles, porta-rotlles metàl·lics, penjadors metàl·lics; i del gimnàs: espatlleres, miralls i encoixinat en columnes. 

-Mantindre sota extrema supervisió dels materials i productes tòxics (neteja, pintura, coles...) que puguen estar a l'abast del els nens.

-Vigilar que els extintors estiguen en bon estat i en llocs coneguts pels adults. 

-Hi ha d'haver una farmaciola ben dotada i algú que s'encarregue del seu manteniment. 

-És obligatori que hi haja un pla de seguretat, d'evacuació o emergència, així com realitzar simulacres d'evacuació periòdicament.

En exteriors 

- Els edificis del centre han d'estar envoltats per una reixa o tanca. 

-En els patis, cal suprimir les pedres i instal·lar zona de sorra dedicada al joc per a l'alumnat de menor edat. 

-Es disposarà d'una zona de llosetes de cautxú que esmorteïsca les caigudes. 

-Els tobogans han d'arribar arran de terra i tenir baranes altes laterals. 

-Els gronxadors han de tenir barrots perquè no es puguin acostar altres nens quan algú es gronxa. Cal que els seients siguen molls. 

-Cal supervisar el bon estat dels sòls dels patis, bancs de fusta, clavegueram, canalons, etc.

-Els accessos externs al col·legi han de ser segurs i tenir els deguts senyals de trànsit (semàfors, passos de zebra, senyals informatives de la existència d'escolars...).

Per ampliar la informació:

M.ª Ángeles Miranda Martínez i Mario Falcón Aliaga, Seguridad en centros infantiles, Ed. Aenor, 2012

Normativa

Accidents als centres escolars

El segon lloc on els nens passen més temps, després de sa casa, es l'escola infantil, on es torna més actiu i independent, de manera que hi és més freqüent la prevalença d'accidents.

Les hores del pati, l'entrada i sortida de l'escola, així com les classes d'Educació Física, solen ser els moments en què succeeixen més accidents infantils, tot i que les aules tampoc no n'estan. 

ACCIDENTS MÉS FREQÜENTS

Colps i blaüres: com a conseqüència de caigudes on frecs generalment fetes mentre els nens juguen i corren al pati però també degudes al mal estat dels sòls, la presència d'obstacles o una disposició incorrecta del mobiliari. Són més freqüents en el pati, gimnàs, passadissos o lavabos. 

No ocasionen grans molèsties i és normal que desapareguen al cap d'uns dies. Si detectem que les blaüres no desapareixen amb el pas del temps o segueixen sent doloroses, és recomanable visitar el pediatre.

Traumatismes al cap: si són forts poden provocar lesions més greus. 

L'habitual és que el traumatisme es tracte amb gel i analgèsic, però hem d'estar atents davant l'aparició de somnolència, convulsions, febre, confusió o dolor constant, per anar al metge.

Talls i ferides: produïts per objectes tallants o punxants, o com a producte d'un cop o caiguda. 

El millor remei és rentar la ferida i aplicar un antisèptic, així com deixar-la respirar sense tapar-la. Si la ferida segueix sagnant després de diversos minuts, és profunda o té algun objecte incrustat, serà adequat acudir a Urgències per tractar-la i curar-la correctament.

Sagnat de nas: degut freqüentment a xoc dels nens entre si, cops de pilota o altres cops que poden ocasionar hemorràgies nasals. 

Convé inclinar el cap cap endavant perquè el nen no engolisca sang. Pressionar les aletes del nas pot ajudar a tallar l'hemorràgia. Si transcorreguts 10 minuts, no cessa, s'aconsella tapar el nas amb una gasa. Si tot i així l'hemorràgia continua, cal acudir al metge.

Ennuegaments: freqüents en nens i nenes de poca edat, per introduir-se objectes xicotets a la boca. 

Si el xiquet pot plorar, parlar o tossir es tracta d'una obstrucció parcial. En aquest cas cal evitar donar-li cops a l'esquena i hem de comprimir-li l'abdomen i oferir-li un poquet d'aigua. 

Si estem davant d'una obstrucció total de les vies respiratòries i el xiquet està conscient, caldrà telefonar a emergències i mentrestant fer el següent:

a. Col·locar l'infant de peu i inclinat, amb el cap més baix que el cos. Passar una mà pels seus aixelles per subjectar el seu pit i amb l'altra mà donar-li fins a cinc cops amb la part inferior del palmell de la mà en la part alta de l'esquena, entre els seus omòplats.

b. Si no ha aconseguit expulsar el cos estrany, cal iniciar les compressions abdominals o maniobra d'Heimlich, fins a cinc vegades. Aquesta maniobra consisteix a col·locar-se darrere de l'infant envoltant-li la cintura amb els braços, tancar una mà i col·locar l'artell del polze per sobre del melic, a nivell de la boca de l'estómac, entre el melic i el tòrax. Després amb el puny de l'altra mà s'ha de realitzar una forta pressió cap a dins i cap amunt, la qual provocarà un augment de la pressió al tòrax, obligant a sortir l'aire que queda dins dels pulmons, arrossegant el cos estrany. S'ha de seguir amb la maniobra fins a l'arribada d'ajuda o fins a la pèrdua de coneixement.

c. Donada l'absència de coneixement, cal demanar ajuda a emergències immediatament. Mentre arriba l'ajuda mèdica, haurem de realitzar trenta compressions toràciques, seguides de dues insuflacions d'aire a la boca del nen tapant alhora el seu nas fins a la recuperació.

Intoxicacions: per medicaments, productes tòxics, o com conseqüència de la ingesta d'aliments en mal estat. 

No hem d'obligar el nen a vomitar ni donar-li cap medicació sense saber exactament què és el que ha menjat o s'ha portat a la boca de forma. El millor en aquests casos és portar-lo a una consulta mèdica i que un professional avalue els seus símptomes. Si trobem que els símptomes són greus i la intoxicació pot ser severa, cal telefonar a Urgències.

Picades o mossegades d'animals: aquest tipus d'accident sol ocórrer en espais a l'aire lliure i és més freqüent quan es realitzen sortides al camp. 

Encara que no són molt freqüents, el major perill que ocasionen insectes habituals com abelles, avispes o erugues, és que es produïsca una reacció al·lèrgica. Els símptomes més comuns són la inflamació de la zona acompanyada de dificultat per respirar, suor i desmai, que es desencadenen amb rapidesa després del picada. Davant aquesta reacció, cal acudir el més prompte possible al metge i donar-li un antihistamínic fins que arribem a la consulta.

Esquinços: bastant freqüents en xiquets que practiquen algun esport. Poden ocórrer en qualsevol lligament, però els tipus més habituals són els de turmell o canell i s'ocasionen a partir de torçades. 

Si s'ha produït un esquinç, el nen es queixa de dolor, no pot plantar el peu o moure la mà i es percep la zona inflamada. Sempre cal acudir al metge, qui normalment prescriu antiinflamatoris, repòs i, en ocasions, rehabilitació.

Fractures i luxacions: consisteixen en la separació d'un os de la seva articulació i poden donar-se com a conseqüència de caigudes, relliscades o xocs. No són tan comuns però reverteixen major gravetat.

Per curar-les, cal immobilitzar la zona, aplicar fred i portar el xiquet al centre de salut.

Accidents de trànsit: poden produir-se en l'entorn del centre escolar. Cal educar els xiquets en el coneiximent de la seguretat vial i la prevenció d'accidents al carrer.

El següent vídeo vos pot ser d'utilitat: 

Per tal de que amplieu la informació, a continuació afegim algunes webs d'interés:

https://www.guiainfantil.com/pauxilios/indice.htm

https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/familias-2/recursos-ensenr-educacion-vial/23907.html

http://revista.dgt.es/es/noticias/nacional/2018/03MARZO/0301AESVI-decalogo-seguridad-vial-infantil.shtml#.XVWTCugzZPY

http://previnfad.aepap.org/monografia/accidentes-trafico