El segon lloc on els nens passen més temps, després de sa casa, es l'escola infantil, on es torna més actiu i independent, de manera que hi és més freqüent la prevalença d'accidents.
Les hores del pati, l'entrada i sortida de l'escola, així com les classes d'Educació Física, solen ser els moments en què succeeixen més accidents infantils, tot i que les aules tampoc no n'estan.
ACCIDENTS MÉS FREQÜENTS
Colps i blaüres: com a conseqüència de caigudes on frecs generalment fetes mentre els nens juguen i corren al pati però també degudes al mal estat dels sòls, la presència d'obstacles o una disposició incorrecta del mobiliari. Són més freqüents en el pati, gimnàs, passadissos o lavabos.
Colps i blaüres: com a conseqüència de caigudes on frecs generalment fetes mentre els nens juguen i corren al pati però també degudes al mal estat dels sòls, la presència d'obstacles o una disposició incorrecta del mobiliari. Són més freqüents en el pati, gimnàs, passadissos o lavabos.
No ocasionen grans molèsties i és normal que desapareguen al cap d'uns dies. Si detectem que les blaüres no desapareixen amb el pas del temps o segueixen sent doloroses, és recomanable visitar el pediatre.
Traumatismes al cap: si són forts poden provocar lesions més greus.
L'habitual és que el traumatisme es tracte amb gel i analgèsic, però hem d'estar atents davant l'aparició de somnolència, convulsions, febre, confusió o dolor constant, per anar al metge.
Talls i ferides: produïts per objectes tallants o punxants, o com a producte d'un cop o caiguda.
El millor remei és rentar la ferida i aplicar un antisèptic, així com deixar-la respirar sense tapar-la. Si la ferida segueix sagnant després de diversos minuts, és profunda o té algun objecte incrustat, serà adequat acudir a Urgències per tractar-la i curar-la correctament.
Sagnat de nas: degut freqüentment a xoc dels nens entre si, cops de pilota o altres cops que poden ocasionar hemorràgies nasals.
Convé inclinar el cap cap endavant perquè el nen no engolisca sang. Pressionar les aletes del nas pot ajudar a tallar l'hemorràgia. Si transcorreguts 10 minuts, no cessa, s'aconsella tapar el nas amb una gasa. Si tot i així l'hemorràgia continua, cal acudir al metge.
Ennuegaments: freqüents en nens i nenes de poca edat, per introduir-se objectes xicotets a la boca.
Si el xiquet pot plorar, parlar o tossir es tracta d'una obstrucció parcial. En aquest cas cal evitar donar-li cops a l'esquena i hem de comprimir-li l'abdomen i oferir-li un poquet d'aigua.
Si estem davant d'una obstrucció total de les vies respiratòries i el xiquet està conscient, caldrà telefonar a emergències i mentrestant fer el següent:
a. Col·locar l'infant de peu i inclinat, amb el cap més baix que el cos. Passar una mà pels seus aixelles per subjectar el seu pit i amb l'altra mà donar-li fins a cinc cops amb la part inferior del palmell de la mà en la part alta de l'esquena, entre els seus omòplats.
b. Si no ha aconseguit expulsar el cos estrany, cal iniciar les compressions abdominals o maniobra d'Heimlich, fins a cinc vegades. Aquesta maniobra consisteix a col·locar-se darrere de l'infant envoltant-li la cintura amb els braços, tancar una mà i col·locar l'artell del polze per sobre del melic, a nivell de la boca de l'estómac, entre el melic i el tòrax. Després amb el puny de l'altra mà s'ha de realitzar una forta pressió cap a dins i cap amunt, la qual provocarà un augment de la pressió al tòrax, obligant a sortir l'aire que queda dins dels pulmons, arrossegant el cos estrany. S'ha de seguir amb la maniobra fins a l'arribada d'ajuda o fins a la pèrdua de coneixement.
c. Donada l'absència de coneixement, cal demanar ajuda a emergències immediatament. Mentre arriba l'ajuda mèdica, haurem de realitzar trenta compressions toràciques, seguides de dues insuflacions d'aire a la boca del nen tapant alhora el seu nas fins a la recuperació.
Intoxicacions: per medicaments, productes tòxics, o com conseqüència de la ingesta d'aliments en mal estat.
No hem d'obligar el nen a vomitar ni donar-li cap medicació sense saber exactament què és el que ha menjat o s'ha portat a la boca de forma. El millor en aquests casos és portar-lo a una consulta mèdica i que un professional avalue els seus símptomes. Si trobem que els símptomes són greus i la intoxicació pot ser severa, cal telefonar a Urgències.
Picades o mossegades d'animals: aquest tipus d'accident sol ocórrer en espais a l'aire lliure i és més freqüent quan es realitzen sortides al camp.
Encara que no són molt freqüents, el major perill que ocasionen insectes habituals com abelles, avispes o erugues, és que es produïsca una reacció al·lèrgica. Els símptomes més comuns són la inflamació de la zona acompanyada de dificultat per respirar, suor i desmai, que es desencadenen amb rapidesa després del picada. Davant aquesta reacció, cal acudir el més prompte possible al metge i donar-li un antihistamínic fins que arribem a la consulta.
Esquinços: bastant freqüents en xiquets que practiquen algun esport. Poden ocórrer en qualsevol lligament, però els tipus més habituals són els de turmell o canell i s'ocasionen a partir de torçades.
Si s'ha produït un esquinç, el nen es queixa de dolor, no pot plantar el peu o moure la mà i es percep la zona inflamada. Sempre cal acudir al metge, qui normalment prescriu antiinflamatoris, repòs i, en ocasions, rehabilitació.
Fractures i luxacions: consisteixen en la separació d'un os de la seva articulació i poden donar-se com a conseqüència de caigudes, relliscades o xocs. No són tan comuns però reverteixen major gravetat.
Per curar-les, cal immobilitzar la zona, aplicar fred i portar el xiquet al centre de salut.
Accidents de trànsit: poden produir-se en l'entorn del centre escolar. Cal educar els xiquets en el coneiximent de la seguretat vial i la prevenció d'accidents al carrer.
El següent vídeo vos pot ser d'utilitat:
Per tal de que amplieu la informació, a continuació afegim algunes webs d'interés:
https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/familias-2/recursos-ensenr-educacion-vial/23907.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada